Raó i follia

Si pogués acordar raó i folia
-àudio-

-Si pogués acordar Raó i Follia 
I en clar matí, no lluny de la mar clara, 
La meva ment, que de goig és avara, 
Em fes present l’Etern. I amb fantasia.-

Si pogués acordar raó i follia, quantes coses m’hauria perdut? quants errors desitjaria ara haver comès? L’equilibri és difícil de trobar, però per sort o per desgràcia els tòpics llatins fan decantar la balança cap a un costat.
Que els versos siguin de Foix no és arbitrari: ahir se’n commemorava el 25è aniversari.  La Raó li donaré tota a ell, que com a autoritat literària mereix tota la meva confiança. La follia de moment me la quedaré jo.

Anuncis
Raó i follia

Ara mateix

Com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible. I encara més si ets tu qui posa les normes. Quina meravella, l’espai virtual en blanc! Intentaré, amb el temps, posar-hi color. Colors primaris, em temo, perquè la modèstia no em deixa prometre-us matisos. Perdoneu-me per avançat la inexitència d’un fil argumental i la possible incoherència temàtica. He concebut aquest bloc com un quadern d’apunts del subsòl, una petita aportació més al núvol. Sempre m’han fascinat, els núvols.

Declaro, doncs, inaugurat aquest trosset d’introspecció.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Ara mateix