Contrasts

– “No és hora de lamentacions ni d’ulls plorosos: si en una mala situació feu servir una bona actitud, ajuda”.

Plaute
(Els captius)

El Sol pica una mica. Sobretot quan intentes tocar-lo amb la pell de la cara o del cos o t’hi apropes demanant-li permís i li parles. Com si per un moment et diguessis Mila. Aquí hi ha tant silenci que no goso moure’m per no trencar-lo, no vull molestar els ocells. Penso en les contradiccions de la naturalesa humana, plena d’ambicions, desitjos, pors. En lloc de pensar què sentim ens obstinem en sentir allò que pensem sense fer cas de la meravellosa inconsciència de l’impuls. El món és ple de contrasts, i potser Pollock ho sabia.

Contrasts

Camí cap a Ítaca

“…cree por unos momentos -en una sensación sin duda totalmente inédita para él- estar dentro del pensamiento del viento, hasta que comprende que la mente del viento no podrá ser nunca suya ni de nadie, y entonces se contenta -triste destino- con un pensamiento profundamente ridículo: el mundo es siempre más amplio en primavera”.

Enrique Vila-Matas
(Dublinesca)

Les hores elèctriques i la dependència estàtica no me deixen traslladar-me mentalment. Ara passejaria pel parc de la Ciutadella i potser trobaria Vila-Matas. Faríem un cafè i li demanaria per Dublín o li exigiria consell. Li retrauria amb una mica de ràbia i un somriure irònic que no me deixi  llegir les seves novel·les tranquil·lament i m’obligui a subratllar-lo.
Potser aquests dies la meva Ítaca m’ajudarà a entendre-ho tot. Crec que ja m’espera amb un punt d’eufòria tot i la serenitat amb què tothom la descriu. Hi vull respirar olor de sal. M’ha promès que xerraríem, que me dedicaria una estona en exclusiva. I li agraesc, perquè sé que en aquesta època molta gent la reclama. Preveig que el viatge serà accidentat, hi conflueixen molts factors en contra per voluntat de l’atzar. En tot cas, Ulisses tampoc ho va tenir gens fàcil.

Camí cap a Ítaca

Enllaçats per la llengua

XLVI 

A vegades és necessari i forçós 
que un home mori per un poble, 
però mai no ha de morir tot un poble 
per un home sol: 
recorda sempre això, Sepharad. 
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 
i mira de comprendre i estimar 
les raons i les parles diverses dels teus fills. 
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 
i l’aire passi com una estesa mà 
suau i molt benigna damunt els amples camps. 
Que Sepharad visqui eternament 
en l’ordre i en la pau, en el treball, 
en la difícil i merescuda 
llibertat. 

Salvador Espriu
(Dins La Pell de Brau, 1960)

No se m’acuden raons per entendre el que també Espriu anomenava “la voluntat dels poderosos”. Sempre he preferit la inclusió a l’exclusió i no consider que sigui tan difícil es respecte. Des del moment en què pensar suposa un exercici lingüístic és absurd anar en contra de qualsevol llengua. I no cal ser científic o lingüista per arribar a aquesta conclusió.

Enllaçats per la llengua

Full de ruta

“El que els homes anomenen amor és ben petit, ben restringit i ben feble, comparat amb aquesta inefable orgia, amb aquesta santa prostitució de l’ànima que es lliura, sencera, poesia i caritat, a l’imprevist que es manifesta, al desconegut que passa”.

Charles Baudelaire
Petits poemes en prosa


Despertar-se amb un dia gris quan se suposa que ha començat la primavera és una mica cruel. Sobretot si necessites una terrassa amb sol o una finestra. Sobretot quan no saps què passarà després. Després d’escriure això, després de descobrir que s’han espatllat els frens, després, s’entén. En tot cas, ordenaré l’habitació per si algun dia hi hagués deixat un full amb les instruccions escrites a llapis i en català correcte, pensant ja que qualsevol dia podria necessitar un full de ruta clar i precís. Espero (no) trobar-lo.

Full de ruta

(Des)òrbites

Hi ha dies que costa pensar. En abstracte, en general, pensar i prou. Per això ho evites silenciant les paraules i fuges del que pot semblar transcendent. Un altre dia, quan Júpiter sigui més lluny, escoltaré Cohen i potser pensaré que té raó. Mentre no arribi aquest dia, deixaré tota la responsabilitat a la literatura que, sàvia com és, entén de què li parlo.

(Des)òrbites