Camí cap a Ítaca

“…cree por unos momentos -en una sensación sin duda totalmente inédita para él- estar dentro del pensamiento del viento, hasta que comprende que la mente del viento no podrá ser nunca suya ni de nadie, y entonces se contenta -triste destino- con un pensamiento profundamente ridículo: el mundo es siempre más amplio en primavera”.

Enrique Vila-Matas
(Dublinesca)

Les hores elèctriques i la dependència estàtica no me deixen traslladar-me mentalment. Ara passejaria pel parc de la Ciutadella i potser trobaria Vila-Matas. Faríem un cafè i li demanaria per Dublín o li exigiria consell. Li retrauria amb una mica de ràbia i un somriure irònic que no me deixi  llegir les seves novel·les tranquil·lament i m’obligui a subratllar-lo.
Potser aquests dies la meva Ítaca m’ajudarà a entendre-ho tot. Crec que ja m’espera amb un punt d’eufòria tot i la serenitat amb què tothom la descriu. Hi vull respirar olor de sal. M’ha promès que xerraríem, que me dedicaria una estona en exclusiva. I li agraesc, perquè sé que en aquesta època molta gent la reclama. Preveig que el viatge serà accidentat, hi conflueixen molts factors en contra per voluntat de l’atzar. En tot cas, Ulisses tampoc ho va tenir gens fàcil.

Advertisements
Camí cap a Ítaca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s