Mascarade

Dóna’m la mà que anirem per la riba…

Fa tres dies que he d’ordenar l’habitació. Ho he intentat vàries vegades, els miralls que hi pengen en són testimoni. Però tots els intents han estat balders. La memòria m’ha fet presonera i m’obliga a pensar-te constantment i a mirar-te als ulls. Somreies perquè la situació requeria el ritual de l’alegria: posem-nos la màscara i anem a la festa, i ballarem i ens deixarem endur pel fervor sorollós de la bogeria. I jo, que em contenia les ganes d’abraçar-te, et llegia l’ànima sense voler  i em vaig sentir una intrusa, lladre d’una veritat que no em correspon. I el cor se’m feia petit, amagada darrere la cortina o al mig de la pista de ball, ara no ho recordo bé. Només sé que, petita com som ara, no arribo a l’armari de la roba.

Anuncis
Mascarade

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s