Caminante, no hay camino

– “El flaneur es el que flota en la ciudad, la recorre, la mira, la visita diariamente (…) Su poética tomará los temas de esa nueva ciudad: la multitud, lo anónimo, lo fugaz de las visiones, la maravillosa soledad de la noche y sus extraños personajes: el trapero, el borracho, las mujeres de la tentación”.

Baudelaire

Ramon Soler

La ciutat respira diferent. S’infla i es desinfla a cada semàfor. Avui li he notat el batec del cor i m’ha semblat que coincidia i harmonitzava amb el meu; segurament m’he deixat imposar el compàs i li he seguit el ritme. Un gos m’ha fet l’ullet, còmplice, quan ha vist que el vent em feia volar els pensaments. Recordo  aquell vespre d’olors conegudes, en què vam compartir tantes paraules no pronunciades i el camí se’ns va fer estret. Alguns dies tot sembla possible i fins i tot pots decidir parar el món i imposar els sentits.

Advertisements
Caminante, no hay camino

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s