MAREvelles

– “Per què tremoles quan dius que m’estimes?”

Un mal dia, em dius. I em dol no ser-hi perquè m’ho diguis només amb la mirada. Record que un dia em vas fer recollir un a un els cereals que havia tirat a terra i de genolls, amb els ulls negats de llàgrimes i entre crits de protesta i plors desconsolats vaig haver d’obeir. I paradoxalment, són els mateixos cereals que ara fa un moment assaboria i m’empassava, impregnats de totes les connotacions possibles. No sé ben bé per què, aquí no tenen el mateix gust; i els pensaments que em vénen al cap ara que recullo un gra darrere un altre tampoc no són els mateixos que m’absorbien potser quinze o vint anys enrere (com passa el temps!). He descobert amb la primera llavor de mel que aquí les rajoles són d’un altre color. Amb la segona que he interioritzat i automatitzat allò que simplificadament es pot dir “portar-se bé”. I amb el tercer he vist que potser no t’he donat les gràcies prou vegades per açò que ara som. Per això, he decidit pronunciar aquesta paraula en veu baixa, fins que el terra estigui buit. La telepatia, o l’era digital, m’ajudaran a fer-te arribar els mots.

Anuncis
MAREvelles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s