L’infinit

L’INFINIT

Sempre em fou car aquest eixorc turó
i aquesta barda que de tanta part
de l’últim horitzó l’esguard priva.
Mes, assegut i contemplant, immensos
espais més enllà d’ella i sobrehumans
silencies i una quietud fondíssima
jo al pensament fingeixo. Tant que, per poc,
sento mormolejar entre les bardisses,
el silenci infinit a aquesta veu
vaig comparant: i allò etern em revé
i les èpoques mortes i la d’ara
vivent, i el so que fa. Així en aquesta
immensitat se’m nega el pensament:
i naufragar m’és dolç en aquest mar.

Giacomo Leopardi

M’han prohibit fer vida contemplativa. Es veu que no serveix de gaire esforçar-se a trobar la bellesa de les coses per escriure només quatre ratlles. I, en canvi, ser aquí -en qualsevol lloc que es pugui designar amb aquest díctic- m’obliga a veure-ho tot de prop i a intuir la poesia en el xiular del vent. M’agradaria que Dylan tingués raó quan deia “the answer my friend, is blowing in the wind”. Voldria un gorro vermell, perquè no me volin els pensaments.

Tant se val, Cavalleria és buida.

Anuncis
L’infinit

Un pensament sobre “L’infinit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s