Terra de llegendes…

ALGÚ QUE VE DE LLUNY

We are such stuff
As dreams are made on, and our litle life
Is rounded with a sleep.
The Tempest. Acte IV, escena 1.

Aquí, ara, només arriba algú
que ve de lluny, cansat,
bevent passat, inútilment volent
trobar sentit al que mai no en té,
llevat de, per exemple, les mogudes
fulles dels arbres:
El ventalle de cedros aire daba.
 
Li varen ensenyar què són records
o de mirar el capvespre tot girant el cap,
com un que diu adéu.
I va conèixer Rilke,
i Riba li va dir que s’estimés
aquell que l’ajudés a fer-se gran.
I Hölderlin tancat en una torre
li va parlar de l’Ungebundene.
De Li Tai-po sabia
que dictava els seus versos, embriac,
i que es llançà de nit al mar
per aconseguir la lluna. De dictar ja en sé.
Però de lluna no n’hi ha, ni primavera, ni tardor,
ni llunys, ni props.

Qui no comprenc, però que no em menysté,
sempre em fa companyia.
Dóna’m les herbes d’embogir. Beu te.
Prepara un bebistrajo.
No crec en mi però no em deixis.
Und wenn mein Kuss nicht süsser ist,
dann trink du Malvasier.
Caldrà que un dia anem a Sitges
i prop les barques, ajaguts, veurem l’església blanca;
no tot és mort. Fes-me el favor de creure,
no pas en mi, de creure
que les coses per mi són per ser dites,
que jo encara m’assajo
de dir-les amb paraules difícils de trobar,
que quan les trobo ja no hi ha les coses
i em quedo sol.
 
Flebes, el mariner, va córrer moltes mars;
guanyà, perdé, sofrí la mort per aigua.
Llegim-nos l’un a l’altre La Tempesta:
sabrem alguna cosa
de la vida, del somni i de la mort.

(Joan Vinyoli)

Avui he tocat de peus a terra i, en canvi, he volat més enllà dels núvols. M’ha semblat que pel camí et veia damunt un cavall i he aprofitat per mirar-me a l’estel, per allò de la bona sort. Quan trepitgi la platja prendré consciència del paradís: tenc ganes d’abraçar-lo i tocar-lo amb la punta dels dits, assaborir-ne els contrasts, intuir-ne la magnitud i no arribar-la a copsar del tot. Ara, de moment, som a una terra familiarment desconeguda amb la il·lusió de descobrir-la de nou i de deixar de banda la brúixola. Desaprendré els punts cardinals.
Avui he desfet la maleta i, en canvi, crec que m’he descuidat tot l’equipatge. Hi havia damunt la taula un boli sense el qual ja no sé escriure i un sobret ple de paraules. Faré companyia al silenci illenc mentre faig cal·ligrafia amb la ploma d’un ocell fins que algú me’ls dugui. Me fan falta especialment tres paraules i dos pronoms febles. Les altres, si pesen massa, poden quedar dins el sobre.

Advertisements
Terra de llegendes…

Un pensament sobre “Terra de llegendes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s