Gust d’avellana

I neda, braçades llargues, perquè les llàgrimes es perdin dins l’aigua. Si és que plora.

Llucia Ramis
(Egosurfing*)

Ha estat la  darrera frase que he llegit mentre intentava no pensar en res. En res més que no estigués escrit amb tinta d’impremta. Quan he acabat de llegir-ho m’ha agafat singlot, i açò que només he canviat l’horitzontalitat del llit per la verticalitat bípede. Potser encara són les seqüeles de la festa, però ja he perdut el baf d’alcohol. Tenc algunes avellanes clavades a la pell, de les que es tiren amb amor, i not una molèstia aspra darrera l’esquena. Molesta com la perdurabilitat d’algunes sensacions. Molesta com la impossibilitat d’algunes emocions. Molesta com el mussol que els vespres no me deixa dormir cercant el consol d’una companyia nocturna. Mai no li he dit res, però tots dos som conscients l’un de l’altre, del silenci cortès de qui no vol interrompre la intimitat del moment. A principis d’estiu sempre feim un pacte: si ell me vetlla la vigília jo no li retrec que plori de nits. O que singloti.

Anuncis
Gust d’avellana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s