En s’estiu

Els millors estius són sempre els de la memòria.


(Gregorio Morán)

I de vegades esdeveníem de marbre, fins i tot en el color de la pell.

Me pesen les parpelles pel pes dels núvols i la pluja es resisteix a endur-se’m riu avall. Preveia agafar-me de tant en tant a una pedra per no ofegar-me del tot. Però després, al mar, no hi ha pedres. Ho vam notar quan vam tastar la sal i ens va sortir un rot, i quan ens van picar les meduses, i els bòrns, i els grumers. Alguns dies la redempció semblava ser al final de les escales, un any més enllà i uns escalons més amunt. Hauria jurat que la geografia era més avorrida i que la geologia em feia mal de cap, i tot i així crec que he memoritzat el mapa i el tacte de la terra.

[En s’estiu]

En s’estiu