L’hora fosca

Et deixo, cor meu, cremar tots els papers.

(Josep Palau i Fabre)

La nit, oberta de bat a bat,
enalteix les pors
d’aquells que sota el llençol,
com un escut de cotó,
dormen amb els ulls oberts
i el seny batallant
contra imprudències
d’un cor eixordador,
fal·laç, esquerp.

La nit, fosca i imperativa,
descobreix els secrets més íntims,
silenciats a voluntat
i amb el convenciment
que més val callar
davant la incertesa.

La nit, eterna i persistent,
despulla els cossos
del poder de la ment
i s’ennuvola la vista
quan la pell s’estremeix
sota l’hora fosca d’alcohol
i embriaguesa,
i s’ofega la veu prima,
en un crit de goig eteri
però punyent.
El goig de la nit.

[Univesros infinitos]

Anuncis
L’hora fosca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s