Peripècies

– “A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i enspoir-se… I en el put de néixer ja t’has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.

 – Ja senten què?

– L’olor que hi ha escampada de mort… Després un s’hi avesa… “

(Mercè Rodoreda, La meva Cristina i altres contes)

[Imatge: Quint Buchholz]

Vaig somniar que no havíem assajat prou i oblidava tot el diàleg. Abans de sortir a escena, això sí, de manera que vaig tenir prou temps per alimentar el pànic i acudir al guió per comprovar que, unes mil·lèsimes de segon, no duraven tant en el temps per tornar-ho a memoritzar tot. Per tant, vaig apostar fort per a la meva capacitat d’improvisació i li vaig donar la responsabilitat de treure’m de l’atzucac a què m’havien empès les altres facultats mentals. Abans de comprovar l’èxit o el fracàs de la meva actuació, però, alguna cosa me va xuclar cap a la realitat  i me va fer partícip de la crueltat d’una vida abocada a l’abisme de la improvisació. Llavors, aixecar-me del llit es va fer terriblement més complicat que de costum i allò de caminar amb seguretat impossible. Ja ho diu la saviesa popular dels de Vetusta Morla: “como un funambulista imbatible dibujo en braile los pasos del siguiente mortal”.
Tot i així, preferesc pensar que el destí no existeix i que tenc prou marge d’error per experimentar acrobàcies diverses.

Anuncis
Peripècies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s