Udol

Vull ser Frida Kahlo,
em digueres,
i intentares ofegar aquell dolor que,
sense tu saber-ho,
ja havia après a nedar.

(Maria Ripoll)

No tinc cap tros de pell fora de la manta del coll cap avall. La punta del nas se’m congela i penso en l’escalfor de la teva galta, dels llavis mossegant-me l’orella. No tinc cap tros de pell fora de la manta, i tot i així tinc fred a les entranyes quan visualitzo el full en blanc. Aquella por que confessaven, a través de la veu trencada i l’udol penetrant entre la boira, tots els personatges de la meva memòria m’escanya. Sé que mai escriuré com pintava Picasso, però potser, com ell, deixaré enrere el nihilisme i m’instal·laré a París. Quan no hagi de comprar pastanagues per anar al teatre, quan l’art deixi de ser un imant a la nevera, quan Calders vengui més llibres que un Premi Planeta, quan el major èxit de vendes deixi de ser Bieber, aleshores, deixaré de tenir por.

Advertisements
Udol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s