Desequilibris

– “A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i enspoir-se… I en el put de néixer ja t’has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.

 – Ja senten què?

– L’olor que hi ha escampada de mort… Després un s’hi avesa… “

(Mercè Rodoreda, La meva Cristina i altres contes)

Vaig somniar que no havíem assajat prou i oblidava tot el meu diàleg. Abans de sortir a escena, això sí, de manera que vaig tenir prou temps per alimentar el pànic i acudir al guió per comprovar que, en mil·lèsimes de segon, no tenia prou temps per tornar-lo a memoritzar tot. Per tant, vaig apostar fort per la meva capacitat d’improvisació i li vaig donar la responsabilitat de treure’m de l’atzucac a què m’havien empès les altres facultats mentals. Abans de comprovar l’èxit o el fracàs de la meva actuació, però, alguna cosa me va xuclar cap a la realitat  i aleshores vaig ser partícip de la crueltat d’una vida, abocada a l’abisme de la improvisació.

Advertisements
Desequilibris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s