Efervescència

Els records s’esmicolen
i ens abandonen.
Nua i sola avança la memòria
amb esquitxos de llum 
i flors vermelles 
mentre sostenim la paraula.

(Vora l’illa roja
Martina Escoda)

espaifotografic.cat
[Tret de: http://www.espaifotografic.cat]

La carn se’m va menjant per dins poc a poc. Potser també una mica per fora. L’optimisme m’estreny el coll amb força per no caure’m als peus, però ara som jo qui s’ajup sotmesa pel pes del positivisme impotent. Producte d’això i tal com deia Alpera, l’ànima, com una llànguida sabata descordada, se me’n va poc a poc. Per sort, casualment aquest matí he tornat deu anys enrere. A la música al cotxe amb el sol a les finestres i la porta tancada de l’habitació. A dins, un recital inconscient de poesia camuflada.

Anuncis
Efervescència

Despullada

La veritat és una malaltia
prohibida. Ningú no en pot guarir
perquè no dura ni un sol dia.

(Joan Oliver)

He aixecat la veu només una vegada i he intentat ser contundent en les meves afirmacions. He buscat cent eufemismes per evitar dir una sola paraula i tot i així sembla que de vegades les paràfrasis no serveixen per res més. He jugat sovint amb l’ambigüitat de la meva mirada i he fet créixer el misteri amb un somriure enigmàtic. He controlat sempre tots els moviments i he vigilat de no delatar-me amb llenguatges involuntaris del cos. Ha estat inútil: no pots amagar res si estàs despullat.

Despullada