Punt i a part

MAI NO ENS ATUREN

Mai no ens aturen
les veus que ens guien
cap al fons. Allà ja parlen
de nosaltes, quan encara
no hem nascut enlloc.

Ara, que és abans, ens diuen
que acabem d’arribar. Finalment
ens ho expliquen: hi sou 
perquè ja hi éreu 
abans de venir.

no cal trobar-hi. Millor
el passadís secret, els sinuosos
ecos laterals, efecte
dels murs o llavis
obscurament humits. 

(Màrius Sampere)

tumblr_m6lijxj89J1r11q20o1_500

No volia un comiat així. Barcelona és més polida en dies de primavera i rajos de sol, tot i el pol·len als ulls. La pluja esgota l’ànim i entristeix, com quan escoltes un violoncel amb els ulls tancats. Avui no voldria existir. Me bastaria amb aquest cafè sense tu i aquesta finestra que no és meva. El gris a fora i la ressaca a dins d’una nit massa breu i massa etèria. Hores d’hipnosi i pensaments inconsistents i sibil·lins. La realitat costa de veure quan tanta gent t’abraça, però tard o d’hora arriba i t’esclafa o et fa ploure també per dins. I a dins no hi caben els paraigües.

No sé si plou on ets, però la pluja fa que t’enyori.

Punt i a part