A contrallum

Poesia

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen, 
ignorant cap a on van, 
amarats d’un perfum de terra molla 
i d’un errívol cant. 
I prenen uns colors de coure càlid 
d’un bes del sol ponent, 
i celen amb amor, sota les branques, 
el festeig de la gent. 
Plau-me seguir els camins que per la vinya 
s’enfilen costa amunt, 
i tenen per la set i la mirada 
un bell gotim a punt. 
Plau-me seguir els camins entre pollancres 
vetllant un rierol, 
i coneixen el vol de les becades, 
el joc de pluja i sol… 
Amo tots els camins, fins els més aspres, 
mentre siguin oberts 
i posin tremolor de fruita nova 
als meus sentits desperts.

(Rosa Leveroni)

Necessit una imatge que descrigui l’ara i el després. Una cançó que m’arrebassi una llàgrima mentre esclat de riure i que me faci bullir la sang a les venes quan no hi ha ningú més excepte jo. Aquest sol no m’escalfa la pell, no en  tenc prou amb les hores de llum i me’n falten algunes de fosca. Deixeu-me perdre aquí, ara.

Desmai de cap al tard damunt de l’aigua 
adormida del port.

IMAG0231

IMAG0083

IMAG0234

IMG-20130104-WA0006

[Binigaus]

???????????????????????????????

[Talis]


IMAG0216

[Ferreries]

A contrallum