Groc

Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

(Maria-Mercè Marçal)

05457960e70098bf7f1f176359843701_large

Aquest sol que no ho és del tot m’ha cremat per dins. Els colors han canviat entre ahir i avui i ara només veig groc a les voreres. Tenc la pell impregnada d’un perfum que no és el meu i veig venir el final d’un estiu massa curt. No m’agraden els rellotges i no me’n puc desfer. No sóc amant del romanticisme, però no puc deixar de somniar. No he triat Menorca i no en puc allunyar el pensament. Reaprendré els camins una i altra vegada, amb els ulls tancats. Deixaré que el groc m’inundi les pupil·les.

Advertisements
Groc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s