Ferides obertes

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes 
que el goig d’amar no comporta mesura. 
Deixa’t besar, i tu besa després 
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient, 
mes com vianant a la font regalada; 
deixa’t besar -sacrifici fervent- 
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans 
sense altre fruit que l’oreig en ta galta? 
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, 
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor: 
besa en el coll, la més bella contrada. 
Deixa’t besar 
  i si et quedava enyor 
besa de nou, que la vida és comptada.

(Joan Salvat-Papasseit)

tumblr_l7oj2cozui1qcnrigo1_500

Te rompria totes les costelles d’estrènyer-te tan fort i te faria sagnar els llavis de tant mossegar-te. No entenc l’amor sense ofecs ni sense crits. Sense pors ni sense certeses. Només sé que darrere cada carícia s’hi amaga un món i que, des de la lluna estant, es pot veure la terra quan torna fosc.

Anuncis
Ferides obertes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s