Ferides obertes

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes 
que el goig d’amar no comporta mesura. 
Deixa’t besar, i tu besa després 
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient, 
mes com vianant a la font regalada; 
deixa’t besar -sacrifici fervent- 
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans 
sense altre fruit que l’oreig en ta galta? 
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, 
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor: 
besa en el coll, la més bella contrada. 
Deixa’t besar 
  i si et quedava enyor 
besa de nou, que la vida és comptada.

(Joan Salvat-Papasseit)

tumblr_l7oj2cozui1qcnrigo1_500

Te rompria totes les costelles d’estrènyer-te tan fort i te faria sagnar els llavis de tant mossegar-te. No entenc l’amor sense ofecs ni sense crits. Sense pors ni sense certeses. Només sé que darrere cada carícia s’hi amaga un món i que, des de la lluna estant, es pot veure la terra quan torna fosc.

Ferides obertes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s