Reproducció assistida

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Som estèril en la rima
i en la mètrica.
Oblid el vers entre paràgrafs,
ignor les hipèrbatons, al·legories,
fil·ligranes retòriques.

Som estèril en la forma
però duc la poesia
aferrada a la carn
al ventre, a les ungles.

Parir no entre en els plans.
Parir fills.
Puc i necessit, però,
parir paraules
engendrar poesia.

Puc i necessit,
deslligar-me de la biologia
de l’embrió, del fetus,
de la matriu,
desposseir-me de tot
de la veu ofegada
dels crits
dels planys
dels goigs
vaginals
secrets
femenins.

42b

Anuncis
Reproducció assistida

Converses etèries

“Una veritat és allò el contrari de la qual també és vertader”.

(Oscar Wilde)

277x4e2ee2305cb4[Bucholz]

Avui he quedat per fer una copa amb Wilde. Gairebé no l’he reconegut, he canviat molt des de l’última vegada. M’ha dit que està especialment content perquè per fi ha pogut acabar d’escriure una novel·la que tenia entre mans. Està especialment satisfet, perquè segurament serà objecte de crítica per a molta gent d’ètica elevada i moral recta. Li he demanat per què un retrat costumista de la societat burgesa hauria de ser tantransgressor i s’ha limitat a somriure maliciosament. M’agrada quan ho fa. Tanta habilitat que té amb les paraules i no necessita dir-ne cap per fer-se entendre.

M’ha fet beure un altre gintònic perquè diu que així milloraré la meva dialèctica. Està convençut, que després de la primera copa es veuen les coses com es desitjaria que fossin. Després de la segona, les coses es veuen com no són. Finalment, es veuen les coses com són en realitat, i això és el més horrible del món”. No ho sé, jo li dic que finalment no veig res de res i que cant molt fort.

Discutim. Odii que sempre vulgui tenir la raó, però he de reconèixer que és eloquent. Per això sempre acab demanant-li consell i absorbint les seves respostes. Tranquilitza’t, me diu, l’única cosa que sabem del cert sobre la naturalesa humana és que canvia. D’acord, ho accept. Tanmateix Heràclit ja ho va dir en el seu moment i això no és més que una paràfrasi.

No puc beure més o me posaré a cantar. Li faig saber que he deixat de distingir entre realitat i ficció. I què?, contesta, la nostra vida real sol ser la vida que no duim.

Converses etèries

Vigília

??????????????????????

INSOMNIO

Tú y tu desnudo sueño. No lo sabes.
Duermes. No. No lo sabes. Yo en desvelo,
y tú, inocente, duermes bajo el cielo.
Tú por tu sueño, y por el mar las naves.

En cárceles de espacio, aéreas llaves
te me encierran, recluyen, roban. Hielo,
cristal de aire en mil hojas. No. No hay vuelo
que alce hasta ti las alas de mis aves.

Saber que duermes tú, cierta, segura
—cauce fiel de abandono, línea pura—,
tan cerca de mis brazos maniatados.

Qué pavorosa esclavitud de isleño,
yo, insomne, loco, en los acantilados,
las naves por el mar, tú por tu sueño.

(Gerardo Diego)

En les nits d’insomni no m’agraden els bens, ni la llana, ni les barreres. Odii especialment les barreres. En les nits d’insomni no poden existir barreres, perquè és en la vigília que la maquiària del cervell treballa. Com es pot posar fre al pensament quan els motors estan en marxa? Com es pot deixar la ment en blanc entre cavil·lacions desvergonyides? Com es pot coartar la llibertat de la phsyché en el seu moment de màxima esplendor?

I amb aquesta seguretat i la confiança de la plenitud, del tot s’hi val, del “aquí comand jo”, m’he donat un cop de cap contra els núvols i se m’ha obert el crani. Llavors se m’han vessat els pensaments, m’han caigut a terra com plom i, sense voler, he deixat de debatre’m entre el son i la vigília.

Vigília