Relativisme lingüístic

“La manera com els individus denominen o descriuen situacions influeix en la manera com es comporten davant d’aquestes situacions”. 

(Julia Penn)

Panterra

[Panterra]

He intentat amb totes les meves forces no actuar de manera estúpida. He intentat ser seriosa, educada, llesta, ordinària. Com els Pulp diuen: I want to be like common people, I want to do what every common people do. Però, com podria fer-ho? Només tenc idees estúpides dins del cap. Pensaments estúpids que furguen les parets del meu cervell i n’extreuen comportaments estúpids. Analíticament no hi ha res de racional en aquesta actitud. Només es podria titllar d’immadura, irreverent, forassenyada. Però he acabat deduint que hom no pot lluitar contra el que la seva ment li imposa.

D’altra banda, està demostrat que les paraules són totalment necessàries per pensar. Que sense paraules no hi ha res a fer, tot és inútil, impossible. La llengua és essencial per conceptualitzar la realitat i influeix en la manera com les persones enfoquem i resolem els problemes. I jo no som ningú per contradir Sapir i Whorf. Per tant, d’aquí se’n dedueix que tampoc no tenc la capacitat suficient, per molt que m’hi esforci, d’actuar contràriament al que em dicten les pròpies paraules. I si les meves paraules són estúpides, el meu comportament serà estúpid. És només una qüestió de lògica, gairebé un aforisme.

Per això deixaré de fer-ho. Promet no resistir-me més a actuar de manera estúpida. Tanmateix què té de bo l’ordinarietat?

Relativisme lingüístic