Sempre de vegades

LO FATAL (Rubén Darío)

A Carles Duarte

Los antiguos faraones
ordenaron a los escribas:
consignar el presente
vaticinar el futuro
pero el presente es efímero
y el futuro incierto
salvo para aquellos que saben leer
en la Naturaleza el lenguaje de los símbolos
-Baudelaire-.
Perdóname si en el presente
he sufrido por el futuro
cual Casandra rodando por las calles
de la antigua Troya
-“fue Ilión, fue la gran gloria de los teucros”-
perdóname si en el presente
he sufrido por el pasado.
De Virgilo a Sigmund Freud
todo está perdido de antemano,
y sin embargo,
como jugadores locos -Dostoievski-
seguimos apostando.

(Cristina Peri Rossi)

De vegades sent nostàlgia de tot: de tu, del teu cos, del meu i de tot el que ens deim quan no ens deim res. Nostàlgia del que trepitj, una passa darrera una altra, i queda enrere. De tot el que veig amb els ulls mig tancats a contrasol. Nostàlgia d’aquesta calidesa i aquesta olor, dels colors, dels ocells, culpa d’uns sentits massa desperts. Nostàlgia de l’ara, l’abans i el després, tot i ser on vull i amb qui vull.

Anuncis
Sempre de vegades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s