Darrere els complexes

DARRERE ELS COMPLEXES

El mirall mai no menteix:
el ventre massa tou,
el cul massa petit,
els pits massa plans,
les galtes massa plenes.
I així fins al tedi.

Però de res serveix
enumerar defectes
d’un cos imperfecte,
si, tanmateix,
tots els nervis,
tots els sentits,
totes les glàndules,
tot,
funciona correctament
i, tot,
mena a la mateixa conclusió:

“Sé d’una forma més clara que el meu fermall amb els plaers no té cura”.

Biel Mesquida
(Llefre de tu)

mukti echwantono

[Mukti Echwantono]

Darrere els complexes

I caminar

“Taking steps is easy, standing still is hard” 

(Regina Spektor)

Les passes són feixugues quan no vols arribar enlloc. Especialment quan no vols arribar al lloc on has de ser, on et toca ser. Perquè avui faries alguna bogeria, com per exemple beure’t el cafè amb llet a l’hora de dinar i oblidar que vius en una altra llengua. Recórrer de nou als poetes antics, escriure amb ploma i passar-te hores a la banyera.

I per no arribar al lloc on has de ser caminaries incessantment, arrossegant els peus per alentir cada passa i amb l’ànima a les sabates. I caminaries durant hores sota aquest sol que mig escalfa, que mig es veu, que mig brilla, que mig t’agrada sentir damunt la pell i que ja és mig teu després de tot. I caminaries amb la música a les orelles marcant-te el ritme, probablement amb un tempo grave i amb Marlango destrossant-te els timpans i repetint-te impertinentment

“Make it long and take it slow.
All we have is this free fall.
All we have is this wrong
goal.”

I caminaries sense rumb, deambulant entre carreteres del revés i bicicletes i gent vestida d’estiu quan per tu encara només és primavera, tot i que saps que enguany l’estiu no acabarà d’existir plenament, que es perdrà en el record dels estius anteriors.

I mentre camines pensaries en els Manel i els Mishima en concert o potser simplement en un vermut en una terrasssa i amb les ulleres de sol o en el menjar de casa i el gelat ben fet. I de cop t’adonaries que no tenir temps per pensar que t’enyores no significa no enyorar-te i que “és nit freda per ser juny, no s’està enlloc com a casa”.

I caminar