A nostra pàtria

Ferreriencs cantem a nostra pàtria,
a sa que és niu dels més tendres amors.

(Himne de Ferrereis)

aea440a0f13811e1a5a612313b0a4c95_7

I de cop te notes alguna cosa humida a la galta que no havies previst d’ençà que te fas la forta. No te n’has adonat quan naixia subtil al llagrimal i sense voler has obert la caixa de Pandora. I ara és tard per tancar-la. La humitat als ulls te recorda on ets i el gust estranyament salat on voldries ser. Ryanair t’envia un missatge per dir-te que encara no has facturat i l’escena es torna més patètica.

Després d’haver-te deshidratat un poc t’aixugues les llàgrimes i te resignes, perquè resignar-te és l’única cosa que pots fer i perquè racionalment no tens motius per estar trista. Però en aquest moment no hi ha raó que valgui i la llista d’arguments que t’has escrit per convèncer-te s’esborra amb els records dels altres anys i els desitjos i les il·lusions que tenies per a aquesta edició de les festes.

Tot torna: les festes, els cavalls, la pomada i les avellanes dins els sostenidors, te repeteixes. I te mires els peus per comprovar que els cordons de les sabates no estan fermats entre ells, perquè tens la sensació que alguna cosa t’està fent la traveta. Aquest any no tastaràs les albergínies plenes ni les pilotes. No hi seràs quan soni el primer toc ni quan esclatin les festes i no t’asseuràs a taula per repassar les anècdotes del dia intentant pronunciar bé totes les paraules. I contra això el seny hi té ben poca cosa a fer.

I te repetiexes que tot torna. Però ara totes les emocions són una: enyorança.

A nostra pàtria

O tempora, o mores

O tempora, o mores. 

(Ciceró)

 

Tenc per costum espiar-te en secret quan dorms, observar-te les ganyotes involuntàries i endevinar-te els somnis darrere el tremolor de les parpelles closes. Tenc per costum ensumar-te els plecs del coll, escoltar-te l’alè de mel i llimona, robar-te l’escalfor de l’esquena i riure dels teus intents infructuosos de pronunciar alguna paraula amb sentit. Estudiï cada matí la manera de robar-li segons al temps, d’esgarrapar uns instants més entre els llençols i el silenci, mentre tu ignores els meus esforços balders. Sempre m’ha anat bé, la rutina.

alain daussin

 

 

O tempora, o mores