Necessitats

Tot el que sóc ara mateix
és la pellofa del cor que t’enduies
perquè tenies set, perquè tenies gana.

(Jordi Llavina)
199100_10151121076122427_1366066097_n

[Tere Coll]

Necessit tornar a mirar amb ulls de nineta. Reprendre aquells tènues rajos de sol fugissers i deixar l’ànima arraulida entre un tros de mar i una roca, comptant els segons sota l’aigua per no ofegar-me. Necessit mostrar-te que me bull la sang tot i la pell de gallina i que tenc una taca fosca just allà on se m’acaba l’esquena, que en els estius plens desapareix. Necessit que se’m ruin els dits i tocar-te amb mans aspres, però decidides, i escalar roques amunt fins a l’abisme d’aquest petit món tan sublim, tan màgic. Necessit obeir el desig frenètic que m’empeny a tu.

Necessitats