Lluna de plàstic

Aquesta lluna de plàstic avui se’ns ha rebel·lat i se’ns ha enganxat al clatell amb una llum molesta. Recordes com gaudíem les nits de lluna plena? Recordes com enganàvem la son només pel reflex sobre l’aigua fosca de nit estiuenca? Te’n recordes? Oblida-ho ara. Ara que només resten les gotes de sang aspres damunt l’arena i les marques als braços. Ara que la tristesa del pacte se’ns menja. Ara que l’abandó del cos ens ha consumit l’optimisme i l’eufòria, els estralls de passió, el goig de pensar en primera persona. Ara que només ens queda aquest regust bilial mal paït, oblida la lluna. Ignora que, cada nit, la tens enganxada al clatell.

lluna_mar_cami_de_llum

DESPEDIDA

Entre mi amor y yo han de levantarse
trescientas noches como trescientas paredes
y el mar será una magia entre nosotros.

No habrá sino recuerdos.
Oh tardes merecidas por la pena,
noches esperanzadas de mirarte,
campos de mi camino, firmamento
que estoy viendo y perdiendo…
Definitiva como un mármol
entristecerá tu ausencia otras tardes.

(Borges)

Advertisements
Lluna de plàstic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s