Sempre torna

Aprenia a fer girar les ‘cariocas’ i em van sortir cops a les cuixes fins que la malaptesa es convertí en traça. Només la sensació que cada vegada sumava una rotació al moviment, pensar que el moment de frustració donaria pas a un divertiment més permanent i el fet d’emmirallar-me en tots aquells que em servien d’exemple bastava per no desistir.

Ara torna. Sempre torna aquest sentiment de fragilitat i inseguretat abans del domini. Tornen els senyals damunt un cos ja més experimentat en les caigudes i amb més calls a la pell, però no per això menys sensible. Sabem que mai no es tanca el cercle i que tot és una espiral, però tot i així ens sorprèn i ens agafa desprevinguts aquest anar i venir de les pilotes i dels llaços i se’ns enganxen a les mans les cordes que abans sabíem fer girar tan hàbilment. Inesperadament, tornam a ser aprenents quan ja ens pensàvem professors.

Advertisements
Sempre torna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s