El sabó de Proust

Una olor de sabó inesperada i molt concreta m’ha transportat anys enrere, a les nits massa curtes i els dies massa llargs, i m’ha fet maleir Proust i la seva lucidesa i eloqüència a’hora de crear conceptes.

He creuat un semàfor sense mirar i quan era enmig de la carretera m’ha enlluernat el color verd i una sensació de por lleu i de penediment m’ha pujat cames amunt. Fins a quin punt tenc el control sobre els meus actes? Per què tot em fa pensar que l’atzar em guanya la partida? Qui mou les fitxes del taulell? Són tantes preguntes les que t’assalten en nits de turbulències que convé no centrar-te en unes respostes que, per la seva naturalesa etílica, no perduraran.

En girar el carrer, mil ulls interrogants s’han obert al meu voltant amb una mirada incrèdula i expectant, i he vist en les ninetes el mateix color d’incertesa que tothora m’omplia les pupil·les, que esperaven sorprendre’s encara d’una pits al descobert, d’una besada furtiva, d’un cabell eteri.

Tanmateix, la pregunta ara només és una: què, quan, com, per què i amb quines conseqüències passa tot el que passa?

Agrairé qualsevol resposta. Fins i tot les més imaginatives.

caitlin-worthington

[Caitlin Worthington]

fd1725aef3cd21a8ccb1b89d1e9372a2

[Demynsha Hiedel]borisov-dmitry

[Borisov Dmitry]david-lazar

[David Lazar]

maira-fridman

[Maira Fridman]

elena-bovo

[Elena Bovo]

El sabó de Proust