Bon 2013

Jo també tenc els desitjos més tòpics per aquest any: feina, salut, alegria. Però, a banda de tot això, també vull tirar-me en parapent i veure’t, formigueta, des de dalt. Escoltar com et tremola la veu cada vegada que me vols robar un t’estim i comprovar que res no es mou quan me mires als ulls. I, per demanar, també m’agradaria un cafè amb llet al matí asseguda davant la finestra, just al costat d’aquell raig de sol. Baladrejar a fosca nit sense por al què diran, o sense vergonya, i desembullar el batiubull d’estrelles, ara l’ossa, ara orió, ara un elefant bevent aigua d’una bassa. Deixar-me emportar per l’embriaguesa dels mojitos a cegues i el baf de saladura; la música foradant-me els timpans i les disfresses fetes amb padaços bruts.

No sé ben bé per què, però avui m’he despert amb Cave al cap.

Bon 2013

Sota la lluna

Y al respirar, intenta ser quien ponga el aire.

(Vetusta Morla)

Sentia el desig
aferrat amb força
a les entranyes.
Et cridava a l’orella
que m’ofegava
d’alenar tan fort.
I ens pertanyíem
en un impuls elèctric
mentre l’arena,
jugava entre els plecs
sinuosos
de l’amor.
I, quan l’escuma,
fugissera,
pintava de blanc la pell
es tensaven els músculs
i es contreien els cossos
no sé si de fred
o de calor.

Sota la lluna

Final de festa

There’s an answer in one of these bottles, i know. So I’m gonna drink till I forget the question.

(Catilin Rose)

Diria que alguna cosa s’ha acabat sense gosar aixecar gaire la veu. Sembla que siguin les converses vora el mar i les crosteres al taló per l’arena i les avarques. Els mugrons en punta abans del bateig. O després.
Vaig veure caure dos estels i la fugacitat no em va deixar demanar cap desig. Però l’esperança és el darrer que es perd i jo aspir a contemplar una pluja de llum mentre Orió prepara la sageta. Homer no me va ensenyar a llegir les osses i ara no trob Ítaca.

Final de festa