Distància justa

Distancia justa

En el amor, y en el boxeo
todo es cuestión de distancia
Si te acercas demasiado me excito
me asusto
me obnubilo
digo tonterías
me echo a temblar
pero si estás lejos
sufro entristezco
me desvelo
y escribo poemas.

(Cristina Peri Rossi)

Les quatre de la nit és ara matinada. Les parpelles s’escarrassen a retenir el son, però el silenci és eixordador. Les quatre de la nit és ara matinada. L’hora precisa en què ja fa massa temps que no et sé pensant-me, l’hora precisa en què s’acaba l’efecte ansiolític del teu darrer alè. I és llavors que la fosca em cau al damunt i m’espanta tenir-te tan a prop que podria ferir-te. Haurem de parlar-nos més tard, de dormir-nos més tard, de besar-nos més tard, fins que la matinada, com a mínim, comenci a veure sortir el sol.

alain-daussin

[Alain Daussin]

 

 

 

 

Anuncis
Distància justa

Malesa

Baixar dels niguls és un trànsit dolorós. T’arrisques
a perdre els rems de tots els somnis.

[Antònia Vicens]

La malesa neix
entre les esquerdes
de les parets
de l’amor.

Beu de cada plor
creix amb cada culpa
i alimenta la bardissa
que separa els cossos.

L’embrió d’un corc
afamat d’entranya
devora sense escrúpols
les raons
de cada retret.

No hi ha parets
sense clivelles.

romain-veyon

[Romain Veyon]

Malesa

El sabó de Proust

Una olor de sabó inesperada i molt concreta m’ha transportat anys enrere, a les nits massa curtes i els dies massa llargs, i m’ha fet maleir Proust i la seva lucidesa i eloqüència a l’hora de crear conceptes.

He creuat un semàfor sense mirar i quan era enmig de la carretera m’ha enlluernat el color verd i una sensació de por lleu i de penediment m’ha pujat cames amunt. Fins a quin punt tenc el control sobre els meus actes? Per què tot em fa pensar que l’atzar em guanya la partida? Qui mou les fitxes del taulell? Són tantes preguntes les que t’assalten en nits de turbulències que convé no centrar-te en unes respostes que, per la seva naturalesa etílica, no perduraran.

En girar el carrer, mil ulls interrogants s’han obert al meu voltant amb una mirada incrèdula i expectant, i he vist en les ninetes el mateix color d’incertesa que tothora m’omplia les pupil·les, que esperaven sorprendre’s encara d’una pits al descobert, d’una besada furtiva, d’un cabell eteri.

Tanmateix, la pregunta ara només és una: què, quan, com, per què i amb quines conseqüències passa tot el que passa?

Agrairé qualsevol resposta. Fins i tot les més imaginatives.

caitlin-worthington

[Caitlin Worthington]

fd1725aef3cd21a8ccb1b89d1e9372a2

[Demynsha Hiedel]borisov-dmitry

[Borisov Dmitry]david-lazar

[David Lazar]

maira-fridman

[Maira Fridman]

elena-bovo

[Elena Bovo]

El sabó de Proust

Per un bou tot és prou

Si tingués un llapis i un paper escriuria amb lletres ben grans i ben clares la nostra desesperació més enllà del temps i l’espai. Si parlés la vostra llengua no necessitaríeu intèrprets per entendre el dolor punyent que ens provoquen els límits d’una democràcia fal·laç maquillada de dialogisme hipòcrita.

Plorar no sempre és bo, perquè l’angoixa que s’allibera a cada llàgrima no sempre és transitòria. Després dels alens no sempre hi ha la redempció. Us lamentau ara pels atemptats i enceneu espelmes en senyal de dol, posau flors en ofrena a les víctimes i feu minuts de silenci arreu en mostra de solidaritat. Enyorau tots aquells que heu perdut sense conèixer-los, perquè tenen la pell blanca, es dutxen cada dia i han crescut educats per una mateixa religió. Pobres, no s’ho esperaven. Això ens podria haver passat a tots. Només havien anat a un concert, a sopar, o esperaven agafar un avió. Podria haver estat jo la del metro.

Sí. I la guerra també t’hauria pogut tocar a tu. Us hauria pogut caure al damunt com una llosa i esclafar-vos, i llavors també hauríeu sortit corrents cap a algun lloc que esperàveu segur. Però som d’un altre continent, tenim la pell fosca i parlam una altra llengua. Vet aquí la nostra desgràcia: haver nascut allà, i no aquí.

Magnus Wenman

[Magnus Wenman]

 

Non non,
vine, son!

Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per a la mort!
¿Seràs brau
o de pau?
¿Seràs carn d’escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou 
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.

Non non,
vine, son!

(Pere Quart)

Per un bou tot és prou

O tempora, o mores

O tempora, o mores. 

(Ciceró)

 

Tenc per costum espiar-te en secret quan dorms, observar-te les ganyotes involuntàries i endevinar-te els somnis darrere el tremolor de les parpelles closes. Tenc per costum ensumar-te els plecs del coll, escoltar-te l’alè de mel i llimona, robar-te l’escalfor de l’esquena i riure dels teus intents infructuosos de pronunciar alguna paraula amb sentit. Estudiï cada matí la manera de robar-li segons al temps, d’esgarrapar uns instants més entre els llençols i el silenci, mentre tu ignores els meus esforços balders. Sempre m’ha anat bé, la rutina.

alain daussin

 

 

O tempora, o mores