Distància justa

Distancia justa

En el amor, y en el boxeo
todo es cuestión de distancia
Si te acercas demasiado me excito
me asusto
me obnubilo          
digo tonterías
me echo a temblar
pero si estás lejos
sufro entristezco
me desvelo
y escribo poemas.

(Cristina Peri Rossi)

Les quatre de la nit és ara matinada. Les parpelles s’escarrassen a retenir el son, però el silenci és eixordador. Les quatre de la nit és ara matinada. L’hora precisa en què ja fa massa temps que no et sé pensant-me, l’hora precisa en què s’acaba l’efecte ansiolític del teu darrer alè. I és llavors que la fosca em cau al damunt i m’espanta tenir-te tan a prop que podria ferir-te. Haurem de parlar-nos més tard, de dormir-nos més tard, de besar-nos més tard, fins que la matinada, com a mínim, comenci a veure sortir el sol.

alain-daussin

[Alain Daussin]

 

 

 

 

Distància justa

Malesa

Baixar dels niguls és un trànsit dolorós. T’arrisques
a perdre els rems de tots els somnis.

[Antònia Vicens]

La malesa neix
entre les esquerdes
de les parets
de l’amor.

Beu de cada plor
creix amb cada culpa
i alimenta la bardissa
que separa els cossos.

L’embrió d’un corc
afamat d’entranya
devora sense escrúpols
les raons
de cada retret.

No hi ha parets
sense clivelles.

romain-veyon

[Romain Veyon]

Malesa

El sabó de Proust

Una olor de sabó inesperada i molt concreta m’ha transportat anys enrere, a les nits massa curtes i els dies massa llargs, i m’ha fet maleir Proust i la seva lucidesa i eloqüència a’hora de crear conceptes.

He creuat un semàfor sense mirar i quan era enmig de la carretera m’ha enlluernat el color verd i una sensació de por lleu i de penediment m’ha pujat cames amunt. Fins a quin punt tenc el control sobre els meus actes? Per què tot em fa pensar que l’atzar em guanya la partida? Qui mou les fitxes del taulell? Són tantes preguntes les que t’assalten en nits de turbulències que convé no centrar-te en unes respostes que, per la seva naturalesa etílica, no perduraran.

En girar el carrer, mil ulls interrogants s’han obert al meu voltant amb una mirada incrèdula i expectant, i he vist en les ninetes el mateix color d’incertesa que tothora m’omplia les pupil·les, que esperaven sorprendre’s encara d’una pits al descobert, d’una besada furtiva, d’un cabell eteri.

Tanmateix, la pregunta ara només és una: què, quan, com, per què i amb quines conseqüències passa tot el que passa?

Agrairé qualsevol resposta. Fins i tot les més imaginatives.

caitlin-worthington

[Caitlin Worthington]

fd1725aef3cd21a8ccb1b89d1e9372a2

[Demynsha Hiedel]borisov-dmitry

[Borisov Dmitry]david-lazar

[David Lazar]

maira-fridman

[Maira Fridman]

elena-bovo

[Elena Bovo]

El sabó de Proust

Calma!

Disfrutaré de vez en cuando
de tu recuerdo
que seguirá alterándome.

[Benedetti]

Quan el cos és ple de vida només hi ha minuts, i les hores no basten per alliberar-la tota. Nedar i sentir-te l’explosió endins d’aquell estrall de sensacions efervescents que en alguns instants de desesperació fins i tot havies oblidat. Menjar una tallada llarga de síndria i embrutar-te les orelles, calmar la set amb la suma de cafès, ara amb un, ara amb l’altre.

I, deliberadament, tornar als 15 i condensar tot el que has viscut d’ençà fins ara en un tancar d’ulls imprecís i impertèrrit que et recargola el neguit, primer, per allò del tempus fugit i després et recorda insidiós el che será. Però no, calma, la mar és aquí, la mà és aquí, la mare és aquí i tot està bé (i tot està per fer i tot és possible).

Deixem les petjades indelebles del temps damunt aquesta roca, damunt aquesta cala, per recuperar-les sempre o per maleir-les, encara que sigui per oblidar-les de nou o tornar-hi a recórrer en moments de nostàlgia. Mentrestant, el cos és ple de vida i les hores no basten per alliberar-la tota.

 

???????????????????????????????

Calma!