Lluna de plàstic

Aquesta lluna de plàstic avui se’ns ha rebel·lat i se’ns ha enganxat al clatell amb una llum molesta. Recordes com gaudíem les nits de lluna plena? Recordes com enganàvem la son només pel reflex sobre l’aigua fosca de nit estiuenca? Te’n recordes? Oblida-ho ara. Ara que només resten les gotes de sang aspres damunt l’arena i les marques als braços. Ara que la tristesa del pacte se’ns menja. Ara que l’abandó del cos ens ha consumit l’optimisme i l’eufòria, els estralls de passió, el goig de pensar en primera persona. Ara que només ens queda aquest regust bilial mal paït, oblida la lluna. Ignora que, cada nit, la tens enganxada al clatell.

lluna_mar_cami_de_llum

DESPEDIDA

Entre mi amor y yo han de levantarse
trescientas noches como trescientas paredes
y el mar será una magia entre nosotros.

No habrá sino recuerdos.
Oh tardes merecidas por la pena,
noches esperanzadas de mirarte,
campos de mi camino, firmamento
que estoy viendo y perdiendo…
Definitiva como un mármol
entristecerá tu ausencia otras tardes.

(Borges)

Anuncis
Lluna de plàstic

The end

 

“Some things are more precious because they don’t last long” 

(Oscar Wilde)

nus a la gola

[Paula Bonet]

És difícil saber quan a la pantalla apareixerà The End. Posar punt i final al guió i donar la feina per acabada. Punt. I començar a gravar-ho tot en negatiu, maquetar, editar les imatges per poder-les recuperar més fàcilment a la memòria. Empaquetar-te de nou en una maleta de 20 kg màxim i endur-se-te’n a una altra banda.

Mai no he sabut si són més difícils els inicis o els acabaments, però els comiats sempre seran més tristos. Sigui com sigui, en els meus comiats sempre se sent de fons la mateixa melodia:

“che será, será…”

The end