Sargantana

Els teus llavis. La fruita. La magrana…
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells
al bat del sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.

Maria-Mercè Marçal

lunallenatormenta

Et necessit aquí. I els teus dubtes i les teves llunes i les teves sargantanes. Seu amb mi, vora l’envelat de la fira dels Folls, i parla’m d’amor. Explica’m la solitud i fem-la desaparèixer juntes, enllaçant només tantes paraules boniques, tan vives encara, tan dolces, tan punyents, si vols. I els gests. No oblidem els gests. Les mans tèbies vora la cuixa, aquell no gosar tocar-te per por d’equivocar-me, aquell contacte que només s’intueix, aquell entrecreuar les cames despistada i fregar-me el peu i demanar-me perdó amb els dits. Vine, seu aquí. Parla’m. Explica’m el significat de la paraula urc, el poder de l’heura, les veus de l’Hades. Parla’m del que vulguis, però parla’m de tu.

Anuncis
Sargantana

Lluna de plàstic

Aquesta lluna de plàstic avui se’ns ha rebel·lat i se’ns ha enganxat al clatell amb una llum molesta. Recordes com gaudíem les nits de lluna plena? Recordes com enganàvem la son només pel reflex sobre l’aigua fosca de nit estiuenca? Te’n recordes? Oblida-ho ara. Ara que només resten les gotes de sang aspres damunt l’arena i les marques als braços. Ara que la tristesa del pacte se’ns menja. Ara que l’abandó del cos ens ha consumit l’optimisme i l’eufòria, els estralls de passió, el goig de pensar en primera persona. Ara que només ens queda aquest regust bilial mal paït, oblida la lluna. Ignora que, cada nit, la tens enganxada al clatell.

lluna_mar_cami_de_llum

DESPEDIDA

Entre mi amor y yo han de levantarse
trescientas noches como trescientas paredes
y el mar será una magia entre nosotros.

No habrá sino recuerdos.
Oh tardes merecidas por la pena,
noches esperanzadas de mirarte,
campos de mi camino, firmamento
que estoy viendo y perdiendo…
Definitiva como un mármol
entristecerá tu ausencia otras tardes.

(Borges)

Lluna de plàstic