Je vais t’aimer

Emocionar-se amb una cançó fins a les llàgrimes és com enamorar-se de sobte d’algú que no coneixes: no saps ben bé per què passa, però ja és massa tard per construir el mur d’impermeabilitat que hauria d’evitar-ho. Potser, com tot, allò que es té a dins tard o d’hora es rebel·la i et forada la pell amb mil incisions minúscules impossibles de cosir.

I ara, després de l’èxtasi patètic i d’haver malmès amb indòmita passió una dignitat artificialment construïda, has perdut qualsevol oportunitat de ser de pedra, ni que sigui de marès. En fi, la vida. Sense retorn i sense fre. I a davant, només l’Atlàntic.

Tanmateix, quan ja t’has llevat la cuirassa, la carn és tan tova i les carícies fan tant de mal! Irremeiablement només queda estimar-te fins a envellir i avergonyir la nit, fins a cremar la llum esperant que arribi el dia.

(Je vais t’aimer)

1530452_676797749026767_290437355_n

 

Anuncis
Je vais t’aimer